Quan he anat a buscar a en Cristian a la seva
classe, no hi era. No estava malalt, es que havia caigut per les escales... Jo
ja estava preocupant-me quan apareix ell tot somrient dient: No és res!
Resumint, la Montse em dóna la feina que ha de fer i anem cap a la biblioteca.
Eren matemàtiques. Sort que se’n surt sol però els dos detestem les mates. Quan
hem acabat ens hem posat a xerrar. És molt tímid, tenim alguna cosa en comú!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada